La primera de la classe

INTRODUCCIÓ:

Escollir un text teatral o una obra de teatre per posar-la en escena és igual de senzill que de complex.

En el cas de “La primera de la classe” ha sigut senzill perquè s’adaptava perfectament a la necessitat d’Avant va el Carro de muntar un espectacle amb dues actrius molt vinculades al grup i amb l’edat dels personatges.

Perquè el text t’atrau, t’atrapa, té fusteria teatral.

Perquè et mostra en clau de “comèdia dramàtica” la visió de dos personatges femenins que viuen els seus trenta anys (durant la dècada dels vuitanta) i plantegen els problemes de la convivència en parella. Els problemes...

I perquè, a més a més, és una obra de teatre en valencià i d’un autor valencià que ha treballat en molts aspectes i gèneres teatrals; i que seguix interessat en la recerca de noves escriptures.

És per això que ha sigut tan senzill i alhora complex.

Si parlem, llegim o representem teatre valencià dels últims quaranta anys, inevitablement, i feliçment, hem de representar, llegir o parlar de Rodolf Sirera.

Així de senzill com de complex.

Josep. M. Casany. Director.

 

Fitxa tècnica:

Text original	Rodolf Sirera
Direcció	Josep. M. Casany
Disseny il·luminació	Josep M. Casany
Regidora - assistenta de direcció	Sefa Avellaneda
Disseny musical	Josep M. Casany i Jaume Ibáñez
Tècnic de llums	Rafa Lozano
Tècnic de música	Miguel Ángel Roig
Vestuari	Josep M. Casany, Helena Bosch i Isabel Andreu
Escenografia	Josep M. Casany, Helena Bosch i Isabel Andreu
Producció	Avant va el carro.
Producció executiva	Rafa Lozano
Repartiment	Helena Bosch és Anna Isabel Andreu és Olga

Sinopsi:

“Sempre em guanyaves en les curses de velocitat; però en les de fons arribava jo sempre la primera. Per això, jo, ara, sé molt més que tu d’estes coses. Ves amb cura amb les teues forces, Olga, la solitud és molt dolenta”.

Esta frase d’Anna és el resum d’esta obra teatral on dues antigues companyes de classe es retroben després de dotze anys sense veure’s. Una és una coneguda professora de dansa, l’altra una amargada ama de casa... però no tot és el que sembla.

Fotos: